Aquests trucs serveixen per a qualsevol test psicotècnic?

Per a la part numèrica, perceptiva i espacial, sí: sèries, problemes, taules, recomptes, comparacions amb llegenda i daus són formats que es repeteixen als tests aptitudinals de tots els cossos, i les tècniques són matemàtica i mètode, no una peculiaritat d'un examen. Els exemples segueixen el format dels quadernets oficials publicats. El que canvia entre cossos és el nombre de preguntes, el temps i si es penalitzen els errors: ho tens més avall, amb la font.

Val més calcular-ho tot o descartar opcions?

Descartar primer, calcular després. Amb quatre opcions, mirar l'última xifra, la paritat o una estimació arrodonida elimina la majoria d'alternatives en segons; només queda calcular quan en sobreviuen dues. Si una pregunta demana més d'un minut, marca-la i segueix: al test aptitudinal totes les preguntes valen igual.

Hi ha trucs per a la part verbal i abstracta?

No de càlcul. A sinònims, antònims i analogies el que compta és el vocabulari i posar nom a la relació; a matrius i sèries de figures, aïllar què canvia de casella a casella. Les fitxes de l'app expliquen la mecànica i els paranys de cadascun, però no hi ha drecera numèrica: per això aquesta pàgina se centra en els nou tipus on sí que n'hi ha.

Aquest contingut és el mateix que hi ha a l'app?

Exactament el mateix text: la pàgina i el cheat sheet es generen del catàleg de fitxes de l'app, així que quan una tècnica millora, millora a tot arreu alhora. El que l'app hi afegeix és la pràctica: exercicis d'aquests mateixos tipus amb rellotge i un exemple resolt a cada fitxa.

Al test aptitudinal d'Agents Rurals es penalitzen els errors?

El DOGC 9313, a l'apartat 6.1.1.b, no especifica cap penalització per al test aptitudinal: només descriu el format (4 alternatives, una correcta) i la qualificació (0 a 10, mínim 5). Sí que la fixa per al test de coneixements del 1r exercici. Fins que el tribunal qualificador publiqui els criteris del 2n exercici, l'estratègia prudent és descartar amb els trucs d'aquesta pàgina abans d'arriscar, i confirmar la regla al quadernet oficial el dia que es publiqui.

Quant pesa el test aptitudinal a la 1a prova d'Agents Rurals?

El 2n exercici val 10 punts dels 30 de la 1a prova (el 1r, el test de coneixements, en val 20), però és eliminatori per separat: cal un mínim de 5 sobre 10, i el tribunal no el corregeix si no s'ha superat el 1r exercici. La fórmula i l'estructura són a l'apartat 6.1.1 del DOGC 9313.

Guia · Encert

Trucs de càlcul mental per al test aptitudinal d'Agents Rurals

Tècniques de resolució per als nou tipus d'exercici numèric, perceptiu i espacial del test aptitudinal d'Agents Rurals (2n exercici de la 1a prova, 5 aptituds, mínim 5/10): sèries, problemes, taules, recomptes, llegendes i dau rodant, amb un exemple cadascuna i un cheat sheet en PDF.

Contra què jugues

Prova: Test aptitudinal, 2n exercici de la 1a prova (DOGC 9313, 6.1.1.b)
Format: Preguntes amb 4 alternatives, una de correcta
Aptituds: Raonament abstracte, espacial, verbal, numèric i perceptiu
Qualificació: De 0 a 10, mínim 5 per superar-lo
Errors: El DOGC no en fixa penalització; ho confirma el tribunal

El format i la qualificació surten de l'apartat 6.1.1.b del DOGC 9313, i els desglossem a la guia del test psicotècnic d'Agents Rurals.

Per què funcionen

El temps és l'enemic, no la dificultat

Cap pregunta del test aptitudinal demana res que no sàpigues fer; el que no tens és temps de fer-ho tot pas a pas. Una tècnica és una manera de saltar-se passos sense equivocar-se.

Descartar val tant com calcular

Quatre opcions i una de correcta: si l'última xifra, la paritat o una estimació ràpida en tomben tres, has acabat sense calcular. La meitat dels trucs d'aquesta pàgina són per descartar.

Un ordre fix estalvia errors

En els exercicis d'atenció l'error no ve de no saber-ne: ve de tornar enrere, de saltar-se una casella o de mirar la llegenda cada vegada. Ordre, blocs curts i una comprovació al final.

Aptitud numèrica

És on més temps es perd i on més es guanya: la majoria de preguntes es resolen sense fer el càlcul sencer si saps què mirar.

Problemes numèrics

Resol el problema.

Un percentatge és una multiplicació per un decimal: el 45 % de 2.000 és 0,45 × 2.000 = 900.
Per pujar o baixar un percentatge d'un sol cop, multiplica per (100 ± percentatge) ÷ 100: 80 € amb un 15 % de descompte són 80 × 0,85 = 68 €.
Si coneixes una part i el seu percentatge, el total és part × 100 ÷ percentatge: si 30 és el 20 %, el total és 30 × 100 ÷ 20 = 150.
Repartiment proporcional: suma les parts, divideix el total pel resultat i multiplica per cada part: 600 € repartits 1 : 2 : 3 són 600 ÷ 6 = 100, és a dir 100, 200 i 300.
Problemes d'edats: posa una incògnita als anys que passen. Un pare de 40 anys i un fill de 10: el pare doblarà l'edat del fill quan 40 + x = 2 × (10 + x), és a dir d'aquí a 20 anys (60 i 30).
Descarta les opcions absurdes abans de calcular: una velocitat mitjana mai supera la més alta del trajecte, i un descompte mai deixa el preu més alt.

Sèries numèriques

Quin número continua la sèrie?

Si les diferències creixen, mira la diferència de les diferències: 2, 3, 5, 8, 12 fa +1, +2, +3, +4, així que el següent és 12 + 5 = 17.
Si la sèrie puja molt de pressa hi ha una multiplicació; si baixa molt de pressa, una divisió: 3, 6, 12, 24 és ×2, així que el següent és 48.
Prova si cada terme és la suma dels dos anteriors: 2, 3, 5, 8, 13 continua amb 8 + 13 = 21.
Pensa en quadrats i cubs: 1, 4, 9, 16 són 1×1, 2×2, 3×3, 4×4, així que el següent és 5×5 = 25.
Descarta opcions per l'última xifra abans de calcular del tot: si el patró és ×3 i l'últim terme és 27, el següent ha d'acabar en 1 (81).

Sèries alternades

Quin número continua la sèrie?

Escriu les dues sèries a part i tracta-les com si no tinguessin res a veure: 2, 10, 4, 20, 6, 30 són (2, 4, 6…) i (10, 20, 30…).
Abans de respondre, mira quina de les dues sèries toca continuar: després del 30 toca la de les posicions senars (2, 4, 6…), així que el següent és 8.
Si cap patró quadra amb dues sèries, prova'n tres d'intercalades: 1, 5, 9, 2, 6, 10, 3, 7, 11 són (1, 2, 3…), (5, 6, 7…) i (9, 10, 11…).
Comprova la resposta continuant la sèrie una posició més enllà: si el patró aguanta també allà, és bona.

Taules i gràfics

Resol fent servir la taula o el gràfic.

Comprova les unitats del títol i de cada eix o columna (milers, percentatges, per persona…): l'error típic és barrejar-les.
Variació entre dos valors: diferència ÷ valor inicial × 100. De 250 a 300 és 50 ÷ 250 × 100 = 20 %.
Arrodoneix per estimar i descartar: 523 × 937 és una mica menys de 523 × 1.000 = 523.000; les opcions lluny d'aquest valor cauen.
Compta les xifres decimals: el resultat d'una multiplicació en té tantes com la suma de les dels factors: 2,5 × 1,25 en té 1 + 2 = 3, així que és 3,125.
Quan et demanin quina categoria és més gran, compara només les candidates entre si: no cal calcular la resta de la taula.

Recompte ponderat

Cada icona val segons la seva columna. Quina fila suma més?

Apunta primer els recomptes de cada columna i multiplica només al final: primer icones, després valors.
Multiplica amb dreceres: ×5 és afegir un zero i dividir per 2 (14 × 5 = 140 ÷ 2 = 70); ×25 és dividir per 4 i multiplicar per 100 (36 × 25 = 9 × 100 = 900).
×11 amb dues xifres: posa la suma de les dues xifres al mig: 35 × 11 = 385 (3, 3 + 5, 5); si la suma passa de 9, porta'n una: 68 × 11 = 748.
Per saber quina fila suma més, compara les files per diferències: una columna on dues files tenen les mateixes icones no decideix res.
Descarta per paritat o per l'última xifra abans de sumar-ho tot: parell × parell és parell, i un producte acaba en la mateixa xifra que el producte de les últimes xifres (23 × 47 acaba en 1 perquè 3 × 7 = 21).

Percepció i atenció

Aquí no hi ha res a calcular: hi ha ordre, blocs curts i una comprovació al final. La pressa és l'única manera de fallar.

Detecció d'errors

Quantes parelles de la graella NO respecten la llegenda?

Memoritza la llegenda amb una associació per parella (el 4 és el triangle, el 7 la fletxa…) per no consultar-la a cada casella.
Recorre la graella sempre en el mateix ordre, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, i marca mentalment només els errors.
Els símbols que s'assemblen entre si (triangle i fletxa, cercle i el·lipse) són on cauen els errors: verifica'ls dues vegades.
Comprova el resultat pel camí contrari: si la graella té 20 parelles i n'has vist 17 de correctes, els errors han de ser 3.
Mira les opcions abans de recomptar del tot: si van de 3 en 3, un recompte aproximat ja en descarta la majoria.

Correspondència símbol-número

Recorre la tira i compta les parelles que coincideixen amb la llegenda.

Memoritza la llegenda amb una associació per parella en lloc de mirar-la a cada pas.
Divideix la tira en blocs de 4 o 5 parelles i porta el compte de coincidències bloc a bloc: l'ull s'equivoca menys en trossos curts.
Llegeix bé què compten: aquí són les que coincideixen amb la llegenda; en altres exercicis són les que no.
Els símbols semblants entre si són els que generen errors: verifica'ls dues vegades.
Comprova el resultat pel camí contrari: el total de parelles menys les que no coincideixen ha de donar el mateix.

Raonament espacial

El dau rodant és l'únic exercici espacial amb una regla que es pot aplicar mecànicament. La resta és visualitzar.

Dau rodant

Quina cara queda a dalt en arribar a la casella X?

Si veus la cara de dalt, ja saps la de sota: 7 menys la de dalt.
Quan el dau roda un pas, només canvien les quatre cares del sentit del moviment; les dues cares dels costats es queden igual.
La nova cara de dalt és la que hi havia al costat contrari del sentit del gir: si roda cap a la dreta, puja la cara de l'esquerra i la de la dreta passa a sota.
Compta els passos: cada quatre girs en la mateixa direcció el dau torna a la posició inicial, així que 6 girs cap a la dreta equivalen a 2.
A cada pas apunta la cara de dalt, la del davant i una de les laterals; amb la regla del 7 recuperes les tres oposades.

Desenvolupament de cub

Quin cub correspon a aquesta malla plegada?

Comença per la cara de dalt de cada opció: busca-la a la malla i mira quines dues cares l'envolten; si a l'opció no són aquestes, descarta-la.
Descarta d'entrada l'opció que mostra dues cares oposades a la vegada: cap cub real ho pot fer.
Les cares en blanc també compten: si una opció té un dibuix on a la malla hi ha una cara en blanc, no és el cub.
Si dues opcions tenen els mateixos dibuixos, fixa't cap a on apunta cadascun: només un dels girs és possible.

Com entrenar-ho

Llegir els trucs no serveix de res si no els fas servir sota rellotge. A l'app, cada tipus d'exercici té la seva fitxa amb aquestes mateixes tècniques i un exemple resolt, i el botó d'ajuda dins de cada pregunta te la torna a obrir quan et quedes encallat. El primer set de pràctica és gratuït.

Continua per aquí: Com és el test psicotècnic d'Agents Rurals · La convocatòria d'Agents Rurals

Preguntes freqüents

Aquests trucs serveixen per a qualsevol test psicotècnic?: Per a la part numèrica, perceptiva i espacial, sí: sèries, problemes, taules, recomptes, comparacions amb llegenda i daus són formats que es repeteixen als tests aptitudinals de tots els cossos, i les tècniques són matemàtica i mètode, no una peculiaritat d'un examen. Els exemples segueixen el format dels quadernets oficials publicats. El que canvia entre cossos és el nombre de preguntes, el temps i si es penalitzen els errors: ho tens més avall, amb la font.
Val més calcular-ho tot o descartar opcions?: Descartar primer, calcular després. Amb quatre opcions, mirar l'última xifra, la paritat o una estimació arrodonida elimina la majoria d'alternatives en segons; només queda calcular quan en sobreviuen dues. Si una pregunta demana més d'un minut, marca-la i segueix: al test aptitudinal totes les preguntes valen igual.
Hi ha trucs per a la part verbal i abstracta?: No de càlcul. A sinònims, antònims i analogies el que compta és el vocabulari i posar nom a la relació; a matrius i sèries de figures, aïllar què canvia de casella a casella. Les fitxes de l'app expliquen la mecànica i els paranys de cadascun, però no hi ha drecera numèrica: per això aquesta pàgina se centra en els nou tipus on sí que n'hi ha.
Aquest contingut és el mateix que hi ha a l'app?: Exactament el mateix text: la pàgina i el cheat sheet es generen del catàleg de fitxes de l'app, així que quan una tècnica millora, millora a tot arreu alhora. El que l'app hi afegeix és la pràctica: exercicis d'aquests mateixos tipus amb rellotge i un exemple resolt a cada fitxa.
Al test aptitudinal d'Agents Rurals es penalitzen els errors?: El DOGC 9313, a l'apartat 6.1.1.b, no especifica cap penalització per al test aptitudinal: només descriu el format (4 alternatives, una correcta) i la qualificació (0 a 10, mínim 5). Sí que la fixa per al test de coneixements del 1r exercici. Fins que el tribunal qualificador publiqui els criteris del 2n exercici, l'estratègia prudent és descartar amb els trucs d'aquesta pàgina abans d'arriscar, i confirmar la regla al quadernet oficial el dia que es publiqui.
Quant pesa el test aptitudinal a la 1a prova d'Agents Rurals?: El 2n exercici val 10 punts dels 30 de la 1a prova (el 1r, el test de coneixements, en val 20), però és eliminatori per separat: cal un mínim de 5 sobre 10, i el tribunal no el corregeix si no s'ha superat el 1r exercici. La fórmula i l'estructura són a l'apartat 6.1.1 del DOGC 9313.